martes, 28 de abril de 2009


El silenci de vegades és l'arma verbal més destructiva que existeix. L'usem creient que no fa mal, que és inofensiu; però en realitat és un element letal i perillós. De vegades el silenci és la solució fàcil, la que pensem que funciona més efectivament, però el cert és que fereix per dins: els sentiments que no poden sortir a l'exterior es queden atrapats al nostre interior i ens corroeixen, no ens deixen respirar amb tranquil·litat. I el pitjor és que hi ha gent que pot patir amb el silenci aliè.

Hear you listening
To the silence
Coming closer

Now further away

(...)

And honey please don't stop
Your talking
'Cause there's a feeling
Won't leave me alone


Nightblindness, David Gray

2 comentarios:

Alexandra dijo...

Si mai necessites compartir el teu silenci, ja saps on sóc

palau92 dijo...

sí, però hi ha vegades que un silenci evita un mal més gran. Callar ajuda a oblidar, o si més no, a apaivagar