Ho has de saber. Ja no ets ningú, per a mi no existeixes. Vas ser important, vas moure els meus fils i em vas fer presoner d'un camí que no estava convençut de voler seguir. Esperar-te va ser l'error més gran que vaig cometre: apareixies poc a poc, sempre creant-me més dubtes. I la teva resposta sempre van ser els punts suspensius, la indiferència. Mirar-te ha fet que m'hagi saltat detalls importants de la meva vida, paisatges que potser contenien l'espurna que m'hagués fet més feliç molt abans. Ara sóc jo qui et subjecta, qui et reté i qui no et tem.

Tengo entre mis manos
el futuro de los míos
la derrota del pasado
el triunfo del olvido
luz entre mis ojos
la mirada incandescente
la que ya no tiene miedo a la muerte

Voy cruzando espejos sin mirar
no hay nada peor
que caer en el qué dirán,
no eres tú, no eres tú, no eres tú
el dueño de mi identidad,
lo tengo entre mis manos
lo tengo entre mis manos

Libres, La Sonrisa de Julia