pain

Quan el dia es fa llarg i la nit, la nit és per a tu sol,
quan estàs segur que ja n'has tingut prou de la vida, resisteix,
no et deixis anar, perquè tothom plora i pateix algun cop

(Everybody Hurts, REM)

El silenci de vegades és l'arma verbal més destructiva que existeix. L'usem creient que no fa mal, que és inofensiu; però en realitat és un element letal i perillós. De vegades el silenci és la solució fàcil, la que pensem que funciona més efectivament, però el cert és que fereix per dins: els sentiments que no poden sortir a l'exterior es queden atrapats al nostre interior i ens corroeixen, no ens deixen respirar amb tranquil·litat. I el pitjor és que hi ha gent que pot patir amb el silenci aliè.

Hear you listening
To the silence
Coming closer
Now further away

(...)

And honey please don't stop
Your talking
'Cause there's a feeling
Won't leave me alone

Nightblindness, David Gray

time for heroes

Una filosofia de vida. Tots busquem una manera, un camí. Cal, però, trobar-lo? No és possible caminar per camins alternatius? Avui no parlaré jo. Deixo tot el significat de l'existència humana en mans de The Libertines. Van triar una via equivocada... si més no poc ortodoxe, però la seva desviació del camí va fer que hagin creat cançons com la següent. Després de llegir-la molts cops, he aconseguit trobar el significat que crec que vol transmetre. I des d'ara en endanvant, s'ha convertit en el meu himne. Perquè ara és time for heroes.


Did you see the stylish kids in the riot
We were shovelled up like muck
Set the night on fire
Wombles bleed truncheons and shields
You know I cherish you my love

But there's a rumour spread nasty disease around town
You caught round the houses with your trousers down
A headrush in the bush
You know I cherish you my love

Tell me what can you want now you've got it all
The whole scene is obscene
Time will strip it away
A year and a day
And Bill Bones, Bill Bones knows what I mean
He knows it's eating, it's chewing me up
It's not right for young lungs to be coughing up blood
And it's all , it's all in my hands
And it's all up the walls

Well the stale chips are up and the hopes stakes are down
It's these ignorant faces that bring this town down
And I sighed and sunken with pride I passed myself down on my knees
Yes I passed myself down on my knees
Time for Heroes, The Libertines

losing my mind

No sé què fa que els meus dits tornir a escriure en aquest blog que vaig començar fa molt de temps. Ganes d'experimentar el passat, desig irrevocable d'olor a tardes de setembre, una màquina del temps a un moment perdut de la memòria. Prefereixo, però, no obrir els ulls per un moment i suprimir tots aquells records que tenia plasmats aquí. Prefereixo mirar endevant i construir un nou camí.
Hi ha vegades en la vida en les que hem de prendre decisions que van més enllà de la nostra perspectiva, la tria de les quals se'ns escapa de les nostres possibilitats de comprensió. És només el temps qui ens otorga una medalla o ens gira la cara, però sigui com sigui, és clar que no es pot tornar enrere i desfer l'opció escollida de la mateixa manera que es pot fer amb els records.
Necessito un canvi d'aires, potser. Sé que trobaré a faltar moltes coses, molts records vindran a la meva memòria cada minut de la meva absència, però l'espai, la distància, són vitals i necessaris de tant en tant. Corro el risc de perdre moltes coses pel camí, però estic disposat a lluitar una lluita que fa temps hauria d'haver començat però que vaig abandonar per no saber valorar les coses que es tenen.

Well I've gotta get out of this place
I got this feeling all around me, yeah
I've, I've got to escape cause I know you can't stand me, yeah
We're jetting round the sun in Caribbean
Now the shores of Eve Lucia

Losing Your Mind, Razorlight